CASA DE LAS AIÜAS

CASA DE LAS AIÜAS

Barcelona, 1878. La sequera és extrema i l’abastiment d’aigua, insuficient: el Rec Comtal construït a l’edat mitjana aprofitant una via d’aigua romana a tocar del Besòs i la Mina ha minvat molt. Cal una solució d’urgència. Les autoritats encarreguen a l’arquitecte Antoni Rovira i Trias la construcció d’una central d’extracció i bombejament d’aigües del cabal subterrani del riu. El complex es construeix ràpidament i funcionarà amb eficàcia durant cent anys, fins que la contaminació dels aqüífers obligarà a posar-hi el cadenat. Aquesta és, resumida, la història dels pous de Montcada o Casa de les Aigües, tot un exemple del Modernisme industrial català. Fins a l’any 1995 no es va iniciar un projecte de restauració i museïtzació de les diferents edificacions que en formen part. Destaca el que acollia les calderes i les dues màquines de vapor verticals, peces úniques al món; l’edifici dels tres pous que permetien l’extracció de l’aigua; la sala de control, on es mesurava el cabal i la qualitat de l’aigua; i també la casa del director o del maquinista, on, curiosament, no hi va arribar a viure mai ningú. Aquests quatre edificis representen, a més, un valuós conjunt dins l’arquitectura industrial catalana. Arcs de mig punt, parets de maó vist, amplis vitralls decorats, ornaments florals, baranes i jardineres de ferro forjat o l’emblemàtica rajola de trencadís alegren la vista dels visitants que s’apropen fins a aquest recinte tancat i enjardinat per fer un tomb per la història de Montcada i Reixac.

Retornar al segle XIX

Sovint, l’arquitecte Rovira i Trias reapareix a la Casa de les Aigües... gràcies a un actor, això sí. L’èxit de les visites teatralitzades per a escoles ha animat a estendre-les al públic adult els dies de festa. La ruta inclou un audiovisual, la visita als edificis i el passeig pel jardí.