La Depuradora

Gerard Tariel Quintana


La Depuradora
Una depuradora, planta depuradora, estació depuradora o EDAR (estació depuradora d'aigües residuals) és una instal·lació on l'aigua bruta és sotmesa a un procés en el qual, per mitjà de la combinació de diversos tractaments físics, químics i/o biològics, se n'eliminen la matèria en suspensió i les substàncies dissoltes. L'aigua obtinguda no és suficientment pura per a beure, però si per a retornar al riu sense malmetre'l. Per a preparar l'aigua pel consum humà, ens cal una planta potabilitzadora.






Depuradora amb un decantador en primer terme.

Hi ha diferents tipus de depuradores:

· Depuradores físiques: S'utilitzen processos físics i químics per a netejar l'aigua.

· Depuradores biològiques: A més dels processos físics i químics, s'utilitzen éssers vius (bacteris) per a millorar la depuració de l'aigua.

Les activitats humanes embruten l'aigua. Quan et rentes les mans, estàs utilitzant detergents que contaminen l'aigua. El mateix podem dir de les altres activitats o funcions de la llar, rentar plats, rentar roba, regar plantes, etc.

L'aigua que es deixa anar al clavegueram conté substàncies contaminants i residus orgànics i, per això, ha de ser netejada abans d'entrar al mar, a rius, etc. Totes aquestes activitats es realitzen a les plantes depuradores.

L'aigua que arriba a la depuradora del clavegueram s'anomena influent i pot contenir entre altres coses:

· Metalls pesants (coure, plom, zinc, ferro...)

· Matèria orgànica degradable (DBO)

· Matèria orgànica no degradable (DQO - DBO)

· Nutrients (fosfats, nitrats i/o amonis)

· Sòlids







Desbast i filtració

En aquest pas és necessari fer passar l'influent a través d'unes reixes i per a extreure'n els residus sòlids més grossos. Després es repeteix l'operació amb reixes més espesses per a extreure'n els residus sòlids més petits fins: ampolles, troncs, plàstics, papers, restes d'aliments, branques, animals morts, fulles i altres detritus que han anat a parar al clavegueram.

Decantació primària

A la decantació primària es deixen reposar les aigües i se n'extreuen les partícules que no hi queden dissoltes, com ara les graves, la sorra, el fang, etc. L'aigua circula a través d'un tanc, on es remou i s'aireja per mitjà de processos mecànics.

Aquest materials es dipositen al fons del tanc perquè són més densos que l'aigua, és a dir, que pesen més.

D'aquesta massa també s'extreuen olis i greixos, ja que, en ser menys densos que l'aigua, és a dir que pesen menys, es disposen a dalt de la massa i s'extreuen.

Tractament primari

En els decantadors primaris, per mitjans físics, se separa una part de la matèria en suspensió. Els detritus es dipositen en el fons d'aquests dipòsits i formen els fangs primaris.

Floculació

Article principal: floculació

En la floculació s'afegeixen certes substàncies a l'aigua per tal de separar tant les restes d'aliments i excrements com les partícules que encara hi queden en suspensió, detergents, etc. Quan hi ha una gran afluència de cabal o una forta contaminació, s'hi afegeixen compostos químics per a agrupar en grumolls les substàncies en suspensió. És el que s'anomena floculació. D'aquesta manera s'afavoreix la decantació. En la floculació també s'eliminen ions d'alumini que són molt tòxics.

Hi ha dos tipus de floculació:

1. Floculació biològica: Es duu a terme mitjançant microorganismes, que utilitzen les restes orgàniques com a aliment.

2. Floculació fisicoquímica: És realitzada per certs productes químics i físics, això origina la formació de flòculs, que són petites acumulacions que concentren part dels elements en suspensió, emulsió o dissolució.

Tractament secundari

En aquesta part del procés de depuració es pretén la degradació de la matèria orgànica dissolta: l'aigua passa a un dipòsit anomenat reactor biològic, on s'afegeixen uns bacteris que es nodreixen de matèria orgànica. Aquest pot funcionar en tres variants:

· Medi aeròbic

· Medi anaeròbic

· Medi anòxic

El reactor biològic conté una ampla diversitat de microorganismes. Aquests digereixen la matèria orgànica degradable tot produint diòxid de carboni en condicions d'aireació o metà en condicions anaeròbiques o anòxiques.

Les plantes aeròbiques resulten menys agressives per al medi, ja que no es desprenen mercaptàns durant la digestió. Per a facilitar el procés, cal bombar aire per tal de subministrar als bacteris l'oxigen que necessiten per a viure. En canvi les plantes anaeròbiques i anòxiques produeixen metà, fet que les dota de major eficiència energètica, ja que es pot utilitzar per a generar energia mitjançant la seva combustió.

Els paràmetres a controlar són:

Decantació secundària

L'aigua es deixa reposar perquè els flòculs sedimentin al fons del decantador secundari i es va formant una massa de fang (bacteris i la resta de la transformació). Així s'obtenen els "fangs secundaris". L'efluent o sobrenedant se circula fins al tractament terciari. Es produeix, per tant, una segona decantació i se separa la brutícia de tota l'aigua.

Els fangs obtinguts en el procés de depuració també són aprofitats. Una part d'aquests es recirculen fins al reactor biològic, i els altres s'espesseixen, es redueix la matèria orgànica que contenen i es deshidraten perquè siguin més fàcils de transportar.

Aquests fangs es poden utilitzar com a adobs en l'agricultura i la jardineria. També es poden barrejar amb argila i compactar per a obtenir-ne ‘ecobrik'(r), un material que s'utilitza en la construcció.

Tractament terciari

El sobrenadant del decantador se sol analitzar. Els paràmetres que se solen controlar són:

En cas de no complir algun dels paràmetres, s'aplica un tractament terciari específic, que pot ser la realimentació al reactor biològic, mescla amb corrents menys contaminades o addició d'additius.

Si l'aigua compleix els paràmetres, aquesta pot ésser emesa en llera pública, bé sigui el riu o el mar.



Es pot ayudar no tiran brosa al terra reciclan el aigua etc